Educar té en la seva arrel etimològica un doble sentit, la formació interior de la persona i el desenvolupament social de l’individu amb el que l’envolta.
Educar és formar: formar l’intel•lecte ampliant estratègies i continguts i formar el caràcter amb l’adquisició de valors. En aquestes edats on s’experimenten els canvis de la infantesa a la pubertat, l’adquisició d’un sistema de valors definit, compartit i coherent ajuda a l’alumne a sentir-se protegit i a definir-se enfront de la societat de la que forma part.
Educar és una invitació a aprendre i si l’alumne no s’implica, l’educació no té sentit i és ineficaç. No hi ha procés d’ensenyament si algú no vol aprendre. Cal que cadascun dels nostres fills/alumnes sigui conscient que bona part del seu futur és a les seves mans i que cal un sentiment nou de responsabilitat vers allò que és el seu dret i a l’hora el seu deure: aprendre.
Educar és acompanyar, oferir models, creure en les possibilitats de cadascuna de les persones que tenim davant i exigir un esforç real, constant i personal; perquè aquest cicle tanca una etapa en la que l’alumne ha d’haver assolit i interioritzat els hàbits de responsabilitat en el treball i l’estudi diari, i el d’autonomia.
Educar és ajudar a créixer, és per a pares i professors la nostra tasca, una tasca important, difícil, gratificant i sobretot cal que sigui encoratjadora. I com diu un proverbi africà “Per a educar cal la tribu sencera”.
